A LA RECERCA DE L’OBRA PERDUDA
(Històries sobre el patrimoni artístic)
Pòrtic
351 pàgines
A vegades tens sort i quan menys t’ho esperes et trobes un llibre que és com un regal, una mena de bàlsam per al teu pensament. És el cas d’avui, A la recerca de l’obra perduda, d’Albert Velasco.
Llibre recent, acabat d’escriure el 15 de novembre de 2022 i publicat el febrer de 2023. Tal com el títol suggereix es tracta de jugar amb la semblança amb les històries de l’Indiana Jones a la pel·lícula de A la recerca de l’Arca Perduda. Avui, Albert Velasco ens anirà detallant diferents accions, troballes, vivències relacionades amb la identificació i, si pot ser,recuperació del patrimoni català, sobretot del temps romànic i també dels inicis del gòtic. Tots els capítols són interessants, tant per la història de cada peça, contextualitzada en la seva antiguitat, com amb els problemes per a la seva recuperació, sobretot quan est tracta de bens provinents del que ara s’anomena La Franja (territori aragonès segons les particions espanyoles) i català en els anys de creació d’aquelles obres. Sembla ser que l’única preocupació museística dels científics aragonesos és només el seguiment de les obres adquirides per Catalunya tant als inicis del segle XX com en l’actualitat. Comptant, naturalment, amb la col·laboració de la justícia espanyola.
A la contraportada del llibre hi ha una petita biografia de l’autor. Diu així “Albert Velasco (Lleida 1976) és doctor en Història de l’Art i investigador especialitza en art medieval i història del col·leccionisme. Després de la seva formació a la Universitat de Lleida va ser conservador del Museu de Lleida fins al 2019. A partir d’aquell moment va passar a exercir com a historiador de l’art freelance assessorant museus col·leccionistes, antiquaris i cases de subhasta, feina que combina amb la docència a la Univesitat de Lleida i a la Universitat Oberta de Catalunya. Ha publica nombrosos treballa sobre art medieval i història del mercat de l’art a Catalunya. És acadèmic de número de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi”
Si el llegiu, cosa que us recomano, crec que us passarà com a mi, que de seguida hi quedareu atrapats per l’estil novel·lístic, detectivesc i amb l’incentiu de saber que ens està parlant de fets reals. De mica en mica, també us anireu familiaritzant en històries antigues de comtes catalans, d’artistes extraordinaris, de la successió de fets encadenats que us portaran des de llavors fins avui que, casualment, surten a la llum, apareixen per art de màgia gràcies a les xarxes socials que ho faciliten. També sabrem de col·leccionistes d’avui en dia i de fa cent anys, i de falsificadors d’una tècnica excepcional que aconseguiren entabanar a museus de prestigi. Tot i així, Albert Velasco ens aclareix què és una falsificació, perquè fer una obra copiada d’una anterior i amb una tècnica idèntica a l’original, si és per a us privat o si s’adverteix del fet, no és una falsificació. Per què sigui una falsificació cal que hi hagi intenció d’engany. I d’aquests falsificadors tan murris també en surten alguns.
Insisteixo, llegiu-lo i veureu com us ho passeu molt bé.
Aleix Font. 10 de novembre de 2023.
